Històries d’èxit de l’aplicació de la tecnologia – i l’enginyeria- en el terreny de la salut a la Demarcació de Lleida que afavoreixen l’equitat del sistema sanitari. És el cas de Teleictus, un sistema que afavoreix que un hospital pot connectar amb un altre centre sanitari perquè un neuròleg pugui avaluar el pacient que acaba de patir-lo sense ser al mateix lloc. Si aquesta intervenció es fa en menys de trenta minuts afavoreix la seva recuperació. Ho ha explicat Francesc Purroy, director clínic territorial de neurologia al Cafè GIPS que s’ha dut a terme a la seu del Col·legi de Metges de Lleida i que ha posat sobre la taula el paper de la tecnologia en l’atenció sanitària més enllà de les grans conurbacions.
Al costat de Purroy han intervingut Josep Marín, enginyer industrial, director d’infraestructures i serveis generals de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, Oriol Yuguero, cap d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova, M. José Pelegay, cap d’obstetrícia de l’Hospital Arnau de Vilanova, i Rosa Martí, cap de la secció de dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
Els cinc professionals han compartit les experiències en la primera jornada del GIPS organitzada a les terres de Lleida que precisament vol posar en comú la necessitat d’implementar eines digitals, tecnologia i altres solucions interdisciplinàries per fer més eficient el sistema sanitari sense que ressenti el servei, sinó tot el contrari.
Pelegay, per exemple, ha exposat els beneficis que els ha aportat tant a l’Hospital Arnau de Vilanova com a l’Hospital de Tremp la integració del Partograma, una eina per recopilar dades i controlar els parts. El canvi s’ha fet independentment del nombre de parts que s’atenen a cada centre (2.300 a Lleida, 70 a Tremp cada any). Per la seva banda, Rosa Martí, cap de la secció de dermatologia de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, ha exposat el sistema establert els darrers anys en teledermatologia per afavorir els diagnòstics a distància i, de retruc, reduir tant la llista d’espera com les derivacions.
Per Josep Marín, enginyer industrial, director d’infraestructures i serveis generals de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, totes aquestes situacions, així com tot el que implica el funcionament del sistema en infraestructures, connexions i altres, són una mostra que darrere la medicina i el vessant sanitari hi ha molts professionals que treballen perquè sigui possible. “L’enginyeria és invisible”, ha dit Marín que ha defensat el paper complementari de la tecnologia en la tasca assistencial.
Com a cap d’urgències de l’Hospital Arnau de Vilanova, Oriol Yuguero ha relatat l’èxit de la implantació de Mediktor com a eina de triatge i millorar les dades que els indicaven que prop de la meitat dels pacients que hi acudien ho feien amb casos poc complexos que podien ser tractats al CUAP o pel metge de família. Amb Mediktor han deixat lloc a la derivació inversa. Només un any després ja no necessiten l’eina. Han detectat que en els mesos d’hivern les urgències de baixa complexitat s’han reduït un 11%, mentre que es continua recomanant al 55% dels qui la utilitzen, dirigir-se a l’hospital.
Ricard López, delegat al GIPS per la junta de govern del COMLL, i Caterina Vidal, membre de la Comissió de Salut del Col·legi d’Enginyers, han moderat el debat entre tots cinc professionals.
Primer Cafè GIPS a Lleida
Aquesta és la primera jornada que el GIPS organitza una jornada a Lleida, tal com ha destacat Georgina Vidal, membre de la junta directiva de l’Associació GIPS. “Volem cobrir tot el territori i trobar professionals diferents”, ha afegit.
En l’obertura de l’acte Maria Chiné, vicepresidenta del COMLL, ha posat l’accent en la capacitat que dona la tecnologia per arribar a l’equitat territorial i fer “que tots els ciutadans tinguin les mateixes oportunitats”. Guillem Boira, president de la demarcació de Lleida del COEIC, ha fet èmfasi amb la necessitat de treballar conjuntament tot el sistema. “Sense enginyeria i innovació seria complicat que el sector sanitari estigués al punt actual igual que sense professionals sanitaris les innovacions tecnològiques no servirien per a res”, ha conclòs Boira.