SEGRE. Divendres, 20 de juny del 2025
Els enginyers industrials som nosaltres
Guillem Boira Herreros, President de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
EL PASSAT 4 de juny, un article al diari SEGRE sobre la transició energètica feia referència al Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics de Lleida, tot anomenant-lo erròniament com a Col·legi d'Enginyers Industrials. Aquesta confusió és una mostra més d'un malentès habitual, on es publica que "els Enginyers de Lleida opinen" o que "els Enginyers de Lleida fan", quan en realitat es refereixen als Enginyers de Grau, Enginyers Tècnics i Pèrits Industrials. Malentès potenciat per la mar-ca "Enginyers Lleida" que va registrar aquest col·lectiu, una estratègia que potser agrada-ria a molts professionals del màrqueting, però que resulta molt allunyada de la seriositat i rigor que hauria de caracteritzar l'enginyeria.
En primer lloc, és important aclarir que no són "Enginyers"; són Enginyers de Grau, Enginyers Tècnics o fins i tot Perits Industrials. Totes aquestes professions han jugat un paper fonamental en la industrialització del país i mereixen tot el nostre respecte. No obstant això, igual que un Arquitecte Tècnic o Aparellador mai es farà dir ni signarà com a "Arquitecte", aquests professionals no haurien de fer-se anomenar ni signar com a "Enginyers". Per convertir-se en Enginyer Industrial en l'actualitat, després del sistema de Bolonya, cal estudiar 4 anys d'Enginyeria de Grau en l'àmbit de la indústria, superar un Treball Final de Grau, i després completar un Màster Universitari en Enginyeria Industrial de 2 anys més, amb un altre Treball Final de Màster. Abans de Bolonya, per ser Enginyer Industrial s'havien de cursar 5 anys d'estudis superiors, més un Treball Final de Carrera, mentre que els Enginyers Tècnics per obtenir la seva titulació en qualsevol de les especialitats, necessitaven tan sols 3 anys més el seu TFC. Com es pot veure, el temps d'estudi i la base teòrica per a l'obtenció de la titulació d'Enginyer Indus trial és substancialment més gran. Això implica una preparació molt més profunda, i jugar a l'ambigüitat nominalista només genera confusió entre la població i les empreses, dificultant saber quin professional és l'adequat per a cada necessitat. Crec que ajudarà a entendre la diferència, esmentar que l'Enginyeria és una titulació superior, i per això a la Universitat de Lleida, l'actual Escola Politècnica Superior, mentre sols cursava estudis de primer cicle (enginyers tècnics abans i de grau ara), es deia Escola Universitària Politècnica i sols va poder anomenar-se superior quan va poder oferir titulacions superiors d'enginyeria.
A Lleida som molts els "enginyers": entre els més reconeguts, nosaltres, els Enginyers Industrials, però també els Enginyers Agrònoms, de Camins o de Telecomunicacions. Ningú té el dret d'apropiar-se de la representativitat de tots ells, independentment de la marca que registrin o de la campanya de màrqueting que despleguin. I encara menys aquells que no pertanyen a aquesta categoria.
Per tant, quan es llegeixi una notícia que parli d'"Enginyers Lleida, caldrà saber que en realitat es fa referència a Enginyers de Grau, Enginyers Tècnics o Pèrits Industrials, però en cap cas a Enginyers P Industrials, ja que simplement no ho són. Recordem, l'Enginyeria és l'art d'aplicar el rigor científic per resoldre els problemes del món real.
Implica una preparació molt més profunda, i jugar a l'ambigüitat nominalista només genera confusió entre la població i les empreses
SEGRE. Dissabte, 5 de juliol del 2025
Per al·lusions als Enginyers i Enginyeres
Des de la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, i per al·lusions, volem fer les següents puntualitzacions respecte a l'escrit del Degà del Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics de Lleida en resposta al meu article "ELS ENGINYERS INDUSTRIALS SOM NOSALTRES".
En cap cas la nostra intenció va ser faltar al respecte, excloure ni ser sectaris. Al contrari, vam posar en valor i mostrar tot el respecte del món per als titulats de primer cicle en l’àmbit de l'enginyeria. La nostra única intenció va ser aclarir, amb el màxim rigor, a quins professionals correspon cada titulació, tot denunciant que una marca registrada o una campanya de màrqueting no hauria de contribuir a la confusió.
És evident que els títols d'Enginyer de Grau i Enginyer Tècnic són plenament reconeguts tant a l'àmbit espanyol (nivell 2 del MECES) com a l'europeu (nivell 6 del Marc Europeu de Qualificacions). Això és clar, així com també ho és que es tracta de titulacions de primer cicle, per la qual cosa no es poden qualificar com a superiors, ja que aquesta qualificació correspon als estudis de segon cicle com els dels ENGINYERS INDUSTRIALS (nivell 3 del MECES i nivell 7 del Marc Europeu de Qualificacions).
I insistim, tot i que el Degà ho negui, i tal com es menciona a la web de la pròpia Escola Politècnica Superior, aquesta va passar a anomenar-se així el curs 2003-2004, quan va començar a impartir estudis de segon cicle. Primer va ser en Enginyeria Informàtica i més tard en Enginyeria Industrial. Els titulats de Grau en les diferents enginyeries del àmbit industrial (recordem: MECES 2 i MEQ6) —als quals reiterem el nostre total i inequívoc respecte— han de cursar el Màster en Enginyeria Industrial per aconseguir ser ENGINYERS INDUSTRIALS (recordem: MECES 3 i MEQ7). Així mateix, els antics Enginyers Tècnics (abans anomenats Pèrits Industrials) abans de l'entrada en vigor de Bolònia havien de cursar els dos cursos complementaris (segon cicle) per accedir al títol d'Enginyer Industrial.
Com vaig mencionar anteriorment, hi ha una distinció molt clara a nivell social i entre els mateixos professionals entre un Arquitecte Tècnic (abans anomenat Aparellador) i un Arquitecte. I un altre exemple clarificador post-Bolònia seria el cas d'un Graduat en Dret, que només pot exercir com a Advocat un cop ha superat el Màster en Advocacia.
Aquesta claredat és precisament la que reclamem també per a l'Enginyeria Industrial. Tot i que el Degà ho qüestioni, en diversos articles periodístics relacionats amb les activitats del seu col·lectiu, s'han publicat expressions com "els Enginyers opinen" o "els Enginyers diuen", culminant amb l'article del passat 4 de juny, on es referien directament al seu col·lectiu com a Col·legi d'Enginyers Industrials. I en cap dels casos ens consta que el CETILL hagi estat proactiu per corregir la idea que els atribuïssin una representativitat que no els correspon.
Ja ho vaig dir i ho reitero: a Lleida hi ha moltes enginyeres i enginyers. Però utilitzar una marca com Enginyers Lleida —que ningú nega que està "legalment registrada"— per part d'un col·lectiu format per Enginyers de Grau, Enginyers Tècnics i Pèrits Industrials, en la nostra opinió, genera una confusió que s’allunya molt del rigor de l’Enginyeria.
Parlar de divisió o de manca de respecte per intentar aclarir a la societat i a les empreses quins coneixements, atribucions i anys d’estudis corresponen a cada titulació, està totalment fora de lloc. Així com ho està referir-se als Enginyers Industrials com a Graduats en Enginyeria + Màster. El respecte comença amb un mateix, amb l'honor de ser conscient del que un és i sentir-se'n orgullós, evitant generar confusions entre les persones que no formen part de la professió. I aquest respecte continua posant en valor els anys d’estudis universitaris, reconeixent a les Escoles Universitàries Superiors que transmeten el coneixement i, sobretot, valorant als professionals que es dediquen a aprendre i obtenir aquestes titulacions superiors per convertir-se en ENGINYERS, per convertir-se en ENGINYERS INDUSTRIALS. Igual que nosaltres valorem i respectem enormement als antics Enginyers Tècnics i Pèrits Industrials, així com als actuals Graduats en Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i Enginyeria de l'Energia i Sostenibilitat, que tan bé formen a la nostra estimada Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida i a qui de tot cor encoratgem a que completin el Màster i esdevinguin ENGINYERS INDUSTRIALS.
I per acabar, i ja que he esmentat als Graduats en Dret, recordem una cita del filòsof romà Domicio Ulpiano (170-228 d.C.): "La justícia és donar a cada un el que li correspon".