SEGRE. Divendres, 20 de juny del 2025
Els enginyers industrials som nosaltres
Guillem Boira Herreros, President de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
EL PASSAT 4 de juny, un article al diari SEGRE sobre la transició energètica feia referència al Col·legi d'Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics de Lleida, tot anomenant-lo erròniament com a Col·legi d'Enginyers Industrials. Aquesta confusió és una mostra més d'un malentès habitual, on es publica que "els Enginyers de Lleida opinen" o que "els Enginyers de Lleida fan", quan en realitat es refereixen als Enginyers de Grau, Enginyers Tècnics i Pèrits Industrials. Malentès potenciat per la mar-ca "Enginyers Lleida" que va registrar aquest col·lectiu, una estratègia que potser agrada-ria a molts professionals del màrqueting, però que resulta molt allunyada de la seriositat i rigor que hauria de caracteritzar l'enginyeria.
En primer lloc, és important aclarir que no són "Enginyers"; són Enginyers de Grau, Enginyers Tècnics o fins i tot Perits Industrials. Totes aquestes professions han jugat un paper fonamental en la industrialització del país i mereixen tot el nostre respecte. No obstant això, igual que un Arquitecte Tècnic o Aparellador mai es farà dir ni signarà com a "Arquitecte", aquests professionals no haurien de fer-se anomenar ni signar com a "Enginyers". Per convertir-se en Enginyer Industrial en l'actualitat, després del sistema de Bolonya, cal estudiar 4 anys d'Enginyeria de Grau en l'àmbit de la indústria, superar un Treball Final de Grau, i després completar un Màster Universitari en Enginyeria Industrial de 2 anys més, amb un altre Treball Final de Màster. Abans de Bolonya, per ser Enginyer Industrial s'havien de cursar 5 anys d'estudis superiors, més un Treball Final de Carrera, mentre que els Enginyers Tècnics per obtenir la seva titulació en qualsevol de les especialitats, necessitaven tan sols 3 anys més el seu TFC. Com es pot veure, el temps d'estudi i la base teòrica per a l'obtenció de la titulació d'Enginyer Indus trial és substancialment més gran. Això implica una preparació molt més profunda, i jugar a l'ambigüitat nominalista només genera confusió entre la població i les empreses, dificultant saber quin professional és l'adequat per a cada necessitat. Crec que ajudarà a entendre la diferència, esmentar que l'Enginyeria és una titulació superior, i per això a la Universitat de Lleida, l'actual Escola Politècnica Superior, mentre sols cursava estudis de primer cicle (enginyers tècnics abans i de grau ara), es deia Escola Universitària Politècnica i sols va poder anomenar-se superior quan va poder oferir titulacions superiors d'enginyeria.
A Lleida som molts els "enginyers": entre els més reconeguts, nosaltres, els Enginyers Industrials, però també els Enginyers Agrònoms, de Camins o de Telecomunicacions. Ningú té el dret d'apropiar-se de la representativitat de tots ells, independentment de la marca que registrin o de la campanya de màrqueting que despleguin. I encara menys aquells que no pertanyen a aquesta categoria.
Per tant, quan es llegeixi una notícia que parli d'"Enginyers Lleida, caldrà saber que en realitat es fa referència a Enginyers de Grau, Enginyers Tècnics o Pèrits Industrials, però en cap cas a Enginyers P Industrials, ja que simplement no ho són. Recordem, l'Enginyeria és l'art d'aplicar el rigor científic per resoldre els problemes del món real.
Implica una preparació molt més profunda, i jugar a l'ambigüitat nominalista només genera confusió entre la població i les empreses